El Partit Obrer Revolucionari

El Partit Obrer Revolucionari es va fundar en la clandestinitat l'estiu del 1974. Els darrers crims del dictador Franco mataven la por, provocaven l'ira dels treballadors i de la joventut i la solidaritat de tots els pobles d'Europa, i anunciaven que el règim franquista era ja una fera acorralada.

El nostre partit, que en aquells primers anys s'anomenava PORE (Partit Obrer Revolucionari d'Espanya), fou fundat per un sector del trotsquisme que va sorgir del moviment obrer i estudiantil antifranquista de les darreries dels anys seixanta. Tota l'etapa final del franquisme es va caracteritzar per l'extraordinària creativitat política i per la diversificació dels grups de militants revolucionaris. Semblava com si la joventut obrera i estudiantil, que amb prou feines despertava de dècades d'emmordaçament i d'aïllament internacional, volgués assimilar com abans millor "fins a la darrera paraula" del pensament i de la tècnica dels revolucionaris de tots els països i de totes les èpoques.

Els partits que vivien bàsicament a l'exili (com el PSOE) i que no van aconseguir de fondre's amb els nous moviments obrers i populars, sobretot amb les Comissions Obreres, durant aquells anys van quedar marginats a la cuneta i només en van sortir quan la mateixa burgesia els va necessitar i els va cridar per frenar l'oposició revolucionària. El mateix PCE, en els moviments obrers i juvenils clandestins, va començar a ser excedit per l'esquerra, escindit, desafiat per una nova avantguarda. L'extrema esquerra de les Comissions Obreres i dels altres organismes de lluita va donar pas a nous grups polítics que refusaven la política de "reconciliació nacional" del PCE i als seus mentors del Kremlin. Molts d'aquests grups van buscar ajut i direcció a Pekín durant un temps i, més endavant, en l'Albània d'Enver Hoxa. Però una altra part es va unir al marxisme revolucionari independent, és a dir, als partidaris de la Quarta Internacional, als corrents del trotsquisme.

Allí comença la història del nostre partit, que és una branca del trotsquisme i que, des de les seves primeres passes, ha estat implicat en els esforços internacionals per reconstruir i desenvolupar la Quarta Internacional. Avui el POR milita en el corrent trotsquista anomenat Unitat Internacional dels Treballadors.

Unes línies sobre el trotsquisme. Els trotsquistes som una branca del tronc comunista,que es va esqueixar del tronc "oficial" en temps de Stalin, quan el poder soviètic i la Internacional Comunista van topar amb difícils desafiaments. La fracció de Stalin va subordinar els interessos de la revolució proletària arreu del món als interessos d'una nova casta social, la burocràcia, relativament privilegiada en la Rússia aïllada, endarrerida i rodejada per l'imperialisme. Els principis del leninisme van ser adaptats i abandonats per instaurar a la Unió Soviètica un nou règim de dictadura i de privilegis d'aquesta burocràcia. Lev Trotski, dirigent de la revolució russa del 1917 i fundador de l'Exèrcit Roig, que moriria assassinat per un agent de Stalin el 1940, va encapçalar la resistència dels comunistes contra el poder de la burocràcia i contra la degeneració burocràtica de la Tercera Internacional. Poc abans que el mateix Stalin dissolgués la Tercera Internacional com a contrapartida de les seves aliances amb les potències imperialistes, Trotski i els seus partidaris van fundar la Quarta Internacional per mantenir vius els principis i mètodes del marxisme revolucionari, que han inspirat a successives generacions de comunistes independents de Moscou i a diverses tendències polítiques que, genèricament, reben el nom de "trotsquistes". El POR, doncs, pertany a aquest moviment.

El POR va lliurar les seves primeres batalles en l'anomenada "època de transició". Formàvem part de la gran minoria que volia aconseguir un canvi revolucionari i no pas aquesta Monarquia capitalista vinculada a l'Europa de les grans multinacionals contra la qual es van estabellar les grans esperances del final del franquisme. Els pactes del franquisme, sense Franco, amb els dirigents oportunistes de l'exili i l'oposició, plasmats en la Constitució monàrquica, els Pactes de la Moncloa i els Estatuts d'Autonomia, van contenir la maror de les reivindicacions obreres més radicals i van aïllar partits com el nostre.

Després, tretze anys de felipisme van acabar amb gairebé tots els alttres partits de l'extrema esquerra. No van acabar amb el POR, però el van sotmetre a una dura prova. Ara la situació es torna de nou favorable per a la construcció d'un partit revolucionari de la classe treballadora. L'avantguarda més militant s'ha separat amb indignació del socialisme burgès, del felipisme. La nova generació, la que treballa en les condicions dels contractes-"basura", del prestamisme i la precarietat, de la supressió de drets obrers, aquesta nova generació s'incorpora a la lluita i aporta noves forces, noves idees, entusiasme i ganes d'aprendre del passat i d'enfrontar el futur amb ambició. Aquesta joventut és la que pot dur a l'èxit un nou partit revolucionari i tornar a donar confiança i ànim als millors i més veterans lluitadors.

Les activitats del nostre partit són les comunes al moviment obrer, juvenil i ciutadà. Participem en les eleccions, unes vegades amb les nostres pròpies candidatures de propaganda -que parlen clar i català-, altres vegades ajudant a d'altres partits d'esquerra -menys conseqüents però amb més possibilitats de vot- a guanyar posicions en parlaments i ajuntaments. Els nostres afiliats també són actius en els sindicats obrers per tal d'ajudar a organitzar el moviment de vagues i de reivindicacions i per lluitar, des de dintre mateix, contra els caps aburgesats i contra l'esperit conciliador i de desànim que hi predomina. Entre els estudiants, als barris i a tot arreu on som, ens integrem en les associacions unitàries que hi hagi per lluitar plegats.

Seguint la tradició comunista, els nostres afiliats es reuneixen en petites agrupacions per millorar la seva comprensió de les tasques i dels objectius revolucionaris, per planificar la feina a fer en el sindicat, el veïnat, l'empresa o el centre d'estudis d'una manera col·lectiva, en equip, i per fer a tot arreu una bona propaganda de les idees revolucionàries i organitzar el més eficaçment possible les mobilitzacions populars.

En el Programa del POR es resumeixen les nostres idees i els nostres objectius. El primer capítol exposa la nostra ideologia: com veiem la societat en què vivim i com volem transformar-la d'arrel. El segon capítol exposa les mesures pràctiques que ens semblen més urgents i necessàries, aquelles per les quals hem de lluitar avui en dia amb més fermesa. La tercera part mostra la línia de conducta que segueix el nostre partit en relació als altres partits obrers o d'esquerres, als sindicats i als grups revolucionaris afins al nostre.

Després vénen els Estatuts, on s'explica com ens organitzem i on consten els drets i deures dels nostres afiliats. I al final d'aquest fulletó, expliquem què cal fer per afiliar-se al POR i com es pot contribuir al triomf dels nostres objectius.