Tiquet moderador: Diguem No!

De nou el govern Mas, el dels millors garants dels interessos de la burgesia catalana, actua en detriment de la majoria; i per abordar els problemes de finançament del sistema sanitari català planteja la instauració de l’anomenat tiquet moderador. Es tracta de fer pagar un euro per recepta a la població, fins un màxim de 61 € anuals, sense cap tipus de distinció de la renda. De nou, el govern colla als qui menys tenen. Tria un impost universal en comptes d’establir impostos progressius on paguin més els qui més tenen.

Aquesta mesura és un greuge pels malalts crònics o les persones amb patologies més complexes, els aturats i els pensionistes amb rendes més baixes i és intolerable. Els sans o els que tenen rendes més altes o bé no participaran de la taxa o simplement no els suposarà cap esforç.
Es tracta d’una proposta improvisada que s’albira com a completament ineficient i perillosa: el fet de gravar la malaltia n’empitjorarà el pronòstic i per tant acabarà costant molt més del que aconseguirà recaptar.

La justificació emprada fa al•lusió al fet que aquest euro pot ajudar a evitar l’abús de medicaments, però no hi ha cap evidència que serveixi de base per aquest argument. Justament l’euro extra pot tenir únicament un impacte desincentivador en els sectors amb ingressos més baixos, que alhora són els que tenen més risc de caure malalts. Així, abandonar, interrompre o no prendre disciplinadament la medicació pot tenir efectes greus per la salut.

Un altre element d’ineficàcia és el fet que la proposta oblida que no és la persona qui decideix si ha de prendre un o altre medicament, aquesta decisió correspon al metge de atén a l’individu. L’euro extra pot ser un element distorsionador a l’hora de prendre decisions, fomentant la prescripció d’associacions terapèutiques (dos fàrmacs en una única presentació), no sempre justificades i sovint més cares.

A més, sobta la formulació de la mesura que evita el mot “copagament” i utilitza l’expressió “tiquet moderador”. El cert és que, es digui com es digui, el copagament ja és aquí. Per ser justos, hauríem de parlar de repagament (els treballadors ja financem la sanitat pública ara). Aquesta taxa penalitzarà el ciutadà que reclami assistència, sense solucionar el greu problema de finançament del sistema sanitari català (es mantenen uns impostos baixos), i suposarà un torpede a la línia de flotació d’un dels pilars del nostre sistema sanitari: el criteri d’equitat.
Enlloc del repagament el que cal és una política fiscal progressiva!

comparteix: