No a l'esquarterament de l'ICS!

A les darreries del 2011 el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei Òmnibus d'agilitat i reestructuració de l'administració que comporta la modificació de la Llei 8/2007 de l'Institut Català de la Salut (ICS), de manera que es proposa fragmentar-lo, avançant així en el camí de la privatització del sistema sanitari català.

Fragmentar l’ICS no és un simple detall, és donar resposta a una reivindicació històrica de la patronal privada hospitalària, abans presidida pel conseller Boi Ruiz. Lluny de ser una mesura pensada per millorar l’eficiència i la coordinació entre els diferents centres de salut de la xarxa catalana, generarà més divergències en les actuacions sanitàries, trencant el criteri d’equitat i anant en contra d’una gestió eficient del sistema.

Cal tenir en compte que el govern de CiU ja va modificar fa uns mesos la Llei de l’ICS, concretament l’article 15.2 donant via lliure a l’activitat privada a “les instal•lacions dels centres i serveis de l’ICS”, quan abans no es podien “utilitzar per prestar-hi assistència sanitària privada de cap mena”.

La desintegració de l’ICS és precisament això: una desintegració entesa en el sentit més literal de la paraula. Es camina, doncs, cap a la no integració dels diferents centres de salut i, per tant, cap a l’atomització del sistema, en detriment de la creació de sinèrgies entre els agents d’aquest. Quan arreu la tendència és la fusió i els serveis mancomunats, sembla que en sanitat es rema en sentit contrari...

El pla dissenyat pel Departament de Salut preveu que els vuit hospitals gestionats per l’ICS (Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Pujol, Arnau de Vilanova, Josep Trueta, Joan XXIII, Verge de la Cinta i Viladecans) passin a ser empreses diferenciades i independents; i els Centres d’Atenció Primària (l’ICS en gestiona el 80%) passaran a ser gestionats per empreses filials amb unes quinze o vint Àrees Bàsiques de Salut cadascuna. S’atempta contra el model de salut fins ara vigent, esquarterant-lo, no per fer-lo més eficient, sinó per poder-lo vendre més fàcilment.

S’avança així en el camí del la privatització dels centres de salut. Ara bé, aquesta política del govern neoliberal de CiU no és nova, de fet, la “coneguda diversificació de proveïdors de salut” ja va començar durant l’etapa anterior dels governs de CiU; i el balanç n’és nefast: la manca de coordinació entre centres de diferents proveïdors genera importants bosses d’ineficiència.

Aquesta no és una mesura aïllada, és una més les actuacions fetes en matèria de sanitat durant aquest 2011, un vertader “anno horribilis” per la sanitat pública. La fragmentació de l’ICS, com les altres retallades fins ara plantejades, s’exposa com a inevitable per salvar el sistema. Res més fals i allunyat de la realitat!

Sota l’argument d’un sector sanitari públic hipertrofiat, quan la sanitat pública espanyola i catalana són les menys finançades de la UE-15, es justifica la necessitat d’”aprimar-lo” per poder-lo sanejar. El resultat real però, és que les retallades estan afectant seriosament la qualitat de l’atenció sanitària pública, i conseqüentment, cada cop hi ha més demanda per la sanitat privada. S’estan començant a recollir els fruits sembrats per les polítiques sanitàries dels neoliberals de CiU, i qui se’n beneficia clarament és el sector privat. I evidentment, l’esquarterament de l’ICS no en serà l’excepció!

comparteix: