Siria: la lluita del poble

"Cal que el poble sirià senti un ampli suport internacional"

Saada Ali, militant siriana, ha viatjat per Síria en els últims mesos. Ha acceptat respondre a les preguntes de "Tout est à nous" (revista de l'NPA de França) que traduïm per a L’Aurora. Aquesta entrevista es realitza després de la vaga general realitzada a Síria 11 de desembre. Les manifestacions mostren que el poble seguirà fins a la caiguda del règim. La solidaritat internacional és, doncs, absolutament necessària.

Pots parlar-nos de la situació actual de les forces armades? Hi ha desercions massives i sectors que s'uneixin a les manifestacions? Hi ha la temptació d'un enfrontament directe amb el poder?

L'exèrcit sirià i els alts oficials són gairebé tots alauites molt fidels al règim, però la base de l'exèrcit és en la seva majoria sunnita i sortida de capes populars. Els elements "lliures" de l'exèrcit rebutgen disparar contra el poble, però són amenaçats, perseguits, les seves famílies intimidades, fins i tot alguns són assassinats. Les desercions individuals es multipliquen. Cal saludar l'extrem coratge d'aquells que prenen aquesta responsabilitat. Per ara, al meu entendre, no hi haurà una deserció massiva de l'exèrcit. Però els desertors, cada vegada més nombrosos, es reagrupen a la frontera turca i està en vies de constiutirse un "exèrcit sirià d'alliberament". En Homs, per contra, que és l'origen més important de la insurrecció, una part de l'exèrcit protegeix als manifestants contra les accions dels matons del règim i dels serveis de seguretat de l'exèrcit que tracten d'imposar el terror. Fins i tot ha hagut un atac a un centre de seguretat de l'exèrcit de l'aire per tal d'alliberar presoners.

El consell nacional sirià (per ara amb base a Turquia) dialoga amb els responsables de l'exèrcit sirià d'alliberament. Els dos exigeixen que els sigui donada la possibilitat d'obtenir armes que els permetin enfrontar eficaçment les tropes del dictador.

Reclamen els manifestants l'ajuda estrangera?

Els manifestants al carrer ... sí, ja que no veuen sortides immediates. Llavors "demanen ajuda al diable" perquè vingui. Hi ha barris i pobles, en canvi, on tenen por d'una intervenció estrangera.

Hi ha un contrast evident entre alguns barris, algunes ciutats que es mobilitzen i altres que no. La vaga general del diumenge 11 de desembre ha anat molt bé i va paralitzar totalment certes ciutats. Aquesta vaga va ser el fruit d'una mobilització i coordinació nacional de comitès locals. El consell sirià l'ha recolzat. La gent pensa que el règim no abandonarà fàcilment i que abans de fer-ho (quan serà inevitable que ho faci) va a destruir-ho tot. La gent té por al desconegut i es pregunta què podria arribar a succeir a la sortida de Bachar. Entre d'altres pors, hi ha la d'un règim islamista ... Tenen por de "tornar enrere 100 anys".

Es parla d'un arranjament amb membres del clan Hassan que serien "més presentables". Creus que hi ha aquesta possibilitat?
Sí, és clar, són evocats alguns noms per aquells que encara volen creure en la possibilitat de reformar el règim. Principalment organitzacions que es declaren d'esquerra. Certament no tots els personatges tenen les mans tacades de sang, encara que ells sostenen a aquest règim sanguinari, per això, és veritat, aquest tipus d'il•lusió existeix.

Però l'única perspectiva avui per al règim és aixafar el moviment. I al revés, aquells que avui surten als carrers no tornaran mai enrere i no volen negociar res. Per a ells l'única consigna és "el poble vol la fi del règim". Ha estat traspassat el punt de no retorn. La gent té por que en cas de fracassar el moviment el règim es vengi com ho va fer el 1982, quan la repressió va ser més ferotge.

La caiguda del règim podria donar-se en els pròxims mesos o a més llarg termini?

El règim té encara moltes cartes, això pot ser molt llarg. Pot ser un any, any i mig, dos anys? D'ara a quan passi apareixeran sens dubte altres forces i aportaran les seves pròpies propostes.

Hi ha com una paradoxa en veure a organitzacions posicionades a la esquerra, com el PAC (Partit d'Acció Comunista) que ha patit una gran repressió sota Hassaf pare i fill, o organitzacions palestines com el FPLP-CG, que donen suport a aquest règim odiat per tota una part de la població.

Cal distingir entre les organitzacions palestines, i particularment els seus dirigents, i el poble palestí que viu a Síria. Els palestins a Síria tenen un estatus molt superior a aquell que tenen en altres països. Estan molt lligats a la població. Tenen els mateixos drets i els mateixos deures. Hi va haver un intent de desprestigiar als palestins en nom de que "vénen a treure la feina als sirians" però ha fracassat. El poble palestí no alimenta cap il•lusió sobre el govern sirià.

Els palestins del principal camp de Damasc han pres part activa en les manifestacions. Els camps palestins han jugat un paper fonamental, sobretot en Daara, per alimentar la població assetjada per l'exèrcit, i també en Lataquia i en Homs.

Quin és el millor suport que podem organitzar a Occident?

Fer pressió sobre el govern. Atenció, ningú no està per una intervenció armada occidental! ... Ningú! Necessitem ajuda mèdica per curar els ferits, ajuda d'aliments i fer pressió econòmica sobre el règim. Cal que el poble sirià no se senti aïllat, que es doni compte d'un ampli suport internacional

Entrevista realitzada per Alain Pojolat

comparteix: