Unitat sindical i mobilització

DAVANT LES NOVES REDUCCIONS DE SALARI I CONDICIONS LABORALS DELS TREBALLADORS PÚBLICS

Els empleats públics veuran novament reduït el seu salari (en termes reals: poder adquisitiu) durant l’any 2012.

D’una banda, el govern Rajoy ha marcat la congelació dels sous i l’ampliació de la jornada laboral, de 35 a 37,5 hores. D’altra banda, el govern de CiU d’Artur Mas, en la seva línia de mostrar-se “més de dretes que la dreta” i després d’una pantomima de no-negociació amb els sindicats, presenta uns pressupostos que provoquen la reducció de la massa salarial de les empreses públiques en una mitjana d’un 10%.

El sector públic a Espanya ocupa un 9,5% sobre el total de població adulta, un dels llocs més baixos d’Europa, només per sobre d’Àustria, Itàlia i Portugal i el cost del salari dels empleats públics per habitant és molt baix, només superat per Grècia, Itàlia i Portugal. En aquest sector hi ha l’ensenyament, la sanitat, l’assistència social, els bombers i la protecció civil, la cultura i els mitjans de comunicació públics.

En conclusió, el sector públic a Catalunya i a Espanya és baix i el que estan fent els governs de dretes (i els del PSOE que van fer política de dretes) és traspassar al sector públic el deute privat.

La pèrdua de poder adquisitiu acumulat dels empleats públics en els últims anys arriba, en alguns sectors, a magnituds entre el 15 i el 20%. Amb les primeres retallades dels decrets Zapatero-Castells, el poder adquisitiu dels salaris públics havia tornat a valors anteriors a l’inici de la crisi als EUA, 2007-2008. El 2012 podem arribar a situar-nos en magnituds anteriors a l’època del euro, al segle passat, abans del 2000. Això sí, les rendes altes, les grans fortunes, els guanys dels directius d’entitats financeres i d’especulació no han deixat de créixer.

La tàctica política del govern Mas incorpora un element de confusió. No concreta la retallada de sous sinó que redueix els pressupostos de sous i salaris de les empreses, intentant forçar una renegociació dels convenis i les condicions salarials dels treballadors a la baixa. Pretén, junt amb la reducció dels drets laborals i socials, trencar la negociació col•lectiva, individualitzar les relacions laborals, allunyant els treballadors del seu instrument de defensa, el sindicat.

No podem, doncs, esperar a conèixer en detall l’impacte econòmic de les retallades per començar les mobilitzacions. De fet, ja s’han iniciat al desembre amb les concentracions convocades pels sindicats del sector públic al desembre i s’estan organitzant importants convocatòries pel gener.

Ara més que mai, és important la unitat sindical i la confluència dels treballadors del sector públic amb els ciutadans i usuaris que defensen la qualitat, la universalitat i la concepció igualitària dels serveis públics. Exemples com el de L’Hospitalet, on la mobilització ciutadana contínua en defensa del CAP Marina de Bellvitge ha fet de banderí de les lluites dels indignats, dels treballadors públics i de la ciutadania s’han de generalitzar.

Jordi López Santín
Delegat de CC.OO. a TV3-CCMA

comparteix: