Esquerra nacional catalana

Un moviment i un projecte d'esquerra nacional catalana transformadora, o si es vol d'esquerra transformadora nacional catalana. Iniciem el debat, obrim-li a la gent treballadora i la joventut, convertim-ho en orientació política per a la 6a Assemblea d'EUiA.

Qui obre ara la caixa dels trons és ni més ni menys que el primer ministre, conservador, de Sa Majestat a la Gran Bretanya , en referència al grau d'autonomisme o independència d'Escòcia.

Com explica Juanma Romero a Público: " Tot es va accelerar el passat dilluns. David Cameron, el primer ministre britànic, un "apassionat" partidari de mantenir la integritat territorial del Regne Unit, va llançar la seva aposta (FMS: el Partit Nacional Escocès, CNP en anglès): si els escocesos anhelen un referèndum d'autodeterminació, ho tindran més aviat millor, en un termini de 18 mesos. "

La burgesia anglesa va fer 180 º amb l'acord polític que va permetre finalitzar amb el terrorisme de l'IRA, i incorporar el Sinn Féin i la seva opció independentista en la lluita política d'Irlanda del Nord. Ara fa un gir a Escòcia. Podem pensar que té a veure amb la flegma britànica, però del que es tracta és d'una mínima concepció democràtica.

¿Escòcia i Anglaterra són Europa? ¿L'antiga Iugoslàvia és Europa, amb les Repúbliques balcàniques independitzades cadascuna amb suport de potències diferents? ¿Txèquia i Eslovàquia de l'antiga Txecoslovàquia són Europa? Per què a Espanya, el Regne d'Espanya, encara són tabú les llibertats nacionals tot i que una nació i poble "el anhelen"?

Lluny queden les proclames d'independència sobre la pàtria i l'Estat de Francesc Macià (1931) amb la " República Catalana dins d'una federació de Repúbliques ibèriques ", seguint l'estela del Pacte de Sant Sebastià (1930), i per part de Lluís Companys el 1934 de" Estat català dins de la República Federal espanyola ". Els presidents Tarradellas (ERC), Pujol (CiU), Maragall i Montilla (PSC), s'han cuidat molt d'ensopegar amb aquesta pedra del sentiment democràtic profund de la nació catalana.

La burgesia catalana no està per jugar-se el coll en un procés que pogués donar més poder del compte a la ciutadania. L'esquerra socialista i afins temen també aquesta llibertat, tot i la limitada democràcia de l'Estat espanyol, amb una Constitució llastada per les imposicions i concessions als franquistes, al seu poder econòmic i polític.

En algun moment hi haurà d'aixecar la bandera de la llibertat de Catalunya per part de la gent treballadora, amb un procés que juntament l'alliberament de l'opressió per part de l'Estat i de la burgesia espanyola, es comparteixi amb la denúncia i el combat de l'explotació de la burgesia nacional catalana.

La massiva manifestació del 10 juliol 2010 va establir les demandes ciutadanes: "Som una nació", "Nosaltres decidim".

Podem començar amb temptejar unes aliances franques, honestes i naturals, per l'exercici efectiu del dret a l'autodeterminació, el ​​dret a decidir del poble català sobre l'estat propi o no, i sobre les relacions federals, confederals o autonomistes amb l'Estat espanyol i la UE.

En contraposició a altres conceptes una part de l'esquerra planteja un catalanisme popular, però vista l'Assemblea de Catalunya, això es va quedar més en "Estatut d'Autonomia" que en "Dret d'Autodeterminació". Per fer el debat dels conceptes i realitats polítiques, amb les forces reals que poden donar consistència, podem avançar trets per al nostre projecte de moviment.

S'hauria de basar en mobilitzar la ciutadania com a poble (el que escamotejar el tripartit), establir prioritat pel social-drets i serveis i condicions de vida-, i defensar els drets de totes les minories socials, culturals i polítiques, contra tot tipus de xenofòbia i racisme d'arrel xovinista catalana.

Del bloc de Francesc Matas

http://francescms.blogspot.com

comparteix: