UN MAL ACORD

Els sindicats CCOO i UGT han signat amb la CEOE el II Acord per a l'ocupació i la negociació col•lectiva.

Bàsicament significa l'acceptació de la moderació salarial (augments de 0,5% el 2012, 0,6% el 2013 i una fórmula per als dos anys següents per sota de l'IPC). L'acord inclou el manteniment de la negociació col•lectiva i estableix les condicions per la flexibilitat salarial i d'horaris en les empreses i la possibilitat que les empreses no apliquin els convenis col•lectius.

Aquest acord representa una pèrdua directa de poder adquisitiu dels treballadors i treballadores amb ocupació i no representa res per als més de 5 milions d'aturats. Introdueix que una part dels augments salarials estiguin condicionats per la productivitat o els beneficis de les empreses.

És també una ruptura amb el propi discurs dels sindicats. Aquests contemplaven acceptar la moderació salarial a canvi de mesures per reinvertir els beneficis empresarials i controlar els preus i facilitar la creació d'ocupació. Només es garanteix la pèrdua salarial i la resta són frases sense aplicació concreta. Per exemple, es podia haver establert que "un percentatge dels beneficis es destinarà a crear ocupació" o que "les empreses només podran repartir un percentatge en dividends". Res de res.

L'esforç que es demana per als treballadors i treballadores no ajudarà pas als que no tenen treball. La moderació salarial anirà directament als beneficis dels empresaris. Ni tan sols s'aconsegueix que el sindicat pugui aconseguir un major poder de control sobre les decisions empresarials.

Tampoc evita que el govern legisli amb noves mesures. Rajoy i els seus segueixen pensant en una reforma laboral que abarateixi l'acomiadament i de majors facilitats als empresaris. Utilitzaran la crisi i la por a l'atur com a argument per seguir estrenyent les torques..Aquest acord no ens situa en millor disposició per combatre contra una nova reforma laboral.

La crisi capitalista segueix el seu curs i res indica que les coses vagin a millor. La condició per canviar el curs de les coses està en la mobilització, en la lluita. Les manifestacions contra les retallades previstes el 28 a Barcelona i el 9 de febrer a Madrid són l'ocasió per demostrar la capacitat de resistència i lluita contra la crisi.

comparteix: