ELS TREBALLADORS DE TMB, EN LLUITA
Des de fa ja molt temps, els treballadors de l'estat espanyol vivim immersos en un context de retallades i precaritzats de serveis bàsics que no paren d'empitjorar les nostres condicions de vida.
Aquesta vegada li ha tocat al servei de transport públic de Barcelona. Després de la important pujada de preu dels títols de transport més utilitzats, TMB ha decidit llançar un atac frontal a les condicions laborals dels seus treballadors. La direcció de l'empresa va posar sobre la taula una bateria de propostes que el comitè d'empresa de metro havia de "combinar com voldria, però que sumés 15 milions d'euros d'estalvi".
Entre aquestes mesures hi ha la congelació salarial, la pèrdua pagues extra, la no readmissió de les companyes en baixa per maternitat, l'increment del treball en no cobrir ni baixes ni jubilacions, perdre dies de vacances i fins a un ERO. Algunes d'aquestes mesures implicarien que la borsa de treballadors fixos discontinus, que l'empresa no reconeix com a tals però el Tribunal Laboral sí, seria eradicada. De moment, la responsable de relacions laborals de TMB ja ha anunciat que no van a actualitzar les taules salarials amb l'IPC del 2011 ni van a abonar els endarreriments, la qual cosa és una decisió unilateral d'incomplir el conveni.
En busos, la situació no és millor. La reducció de línies operatives, a més d'afectar als usuaris, ha enviat al carrer a 36 conductors eventuals de bus que TMB havia de fer fixos. Així mateix, s'amenaça amb actuar de la mateixa manera que amb metre en relació a l'IPC.
Però resulta curiós que les mesures d'estalvi siguin gairebé simbòliques quan es tracta dels directius de l'empresa. TMB ha anunciat que els directius "renuncien" a una paga extra. Per descomptat, és un sacrifici minúscul per a uns càrrecs que, sent el 7% dels empleats de l'empresa, es porten el 15% de la massa salarial. Segons informacions que manegen els sindicats, els salaris d'alguns d'aquests directius arriben als 140.000 euros mensuals.
Així doncs, els alts càrrecs de TMB cobren gairebé tant com el president de la Generalitat i més que el president del govern. És el mateix consell d'administració que, mentre el salari real dels treballadors de TMB baixava un 4%, veien com els seus sous pujaven un 5% en plena crisi i es portaven 230.000 euros només en concepte de dietes durant el 2010. I com exemple tenim a Xavier Trias, que es va dur 36.800 euros per assistir a 29 reunions. Però no és l'únic, la llista continua amb gestors públics com Sònia Recasens, Jordi Portabella, Assumpta Escarp i un llarg etcètera ...
Així doncs, davant aquest panorama, la reacció dels sindicats i comitès d'empresa no s'ha fet esperar: després d'alguna concentració de protesta i una assemblea, el dijous 26 de gener es van convocar dues manifestacions unitàries que van reunir més de 3.000 treballadors per al matí, ja al voltant de 5.000 a la tarda (recordem que la plantilla suma aproximadament 8.000 treballadors).
Es pot dir per tant que les convocatòries van ser tot un èxit. El que no ha pogut fer el treball sindical del dia a dia en les empreses, ho ha aconseguit involuntàriament la direcció de TMB: la resposta unitària de tots els sindicats i el retrobament històric dels comitès de metro i bus, que ja estan programant les següents accions i assemblees conjuntes.
El sentiment que recorre ara com ara als treballadors de TMB és el mateix que es troba als carrers: els treballadors no volen pagar una crisi que ells no han generat. La culpa del suposat dèficit de l'empresa (supòsit perquè el consell d'administració es nega a lliurar els comptes als sindicats per a la seva verificació), és de la pèssima gestió de l'equip directiu.
Els treballadors exigim la dimissió de tota la cúpula directiva i el manteniment de les nostres condicions laborals, i expressem el dret de la ciutadania a un transport públic de qualitat, segur i assequible. TMB està en lluita!
comparteix:
El teu Comentari| Nom | |
| Població | |
| País | |
| Comentari |
|