El Congrés del PSOE

Els socialistes han tancat el seu congrés decidint que Rubalcaba sigui el nou secretari general. És a dir, més del mateix. No ha estat suficient la derrota electoral més àmplia patida per un dirigent socialista. Tampoc no ho ha estat que el govern Zapatero, del qual Rubalcaba en va formar part des del primer dia, hagi estat derrotat pel rebuig de la gent a les seves polítiques neoliberals, perquè els socialistes hagin decidit elegir la continuïtat en el partit i en les propostes polítiques.

No és que Chacón defensés propostes polítiques diferents per enfrontar-se a la dreta. El seu discurs ha estat bastant buit de contingut, però almenys era un canvi.

El congrés l’ha guanyat la vella guàrdia de l’aparell, els que ni saben ni volen enfrontar-se a les polítiques imposades pels mercats i la Unió Europea, els que segueixen supeditats al PP, els que no volen modificar en un sentit federal les relacions entre Espanya i Catalunya i el País Basc, els que són capaços d’imposar mesures antipopulars encara que perdin el suport de la població, els que justifiquen com un mal menor politiques que només beneficien els interessos de banquers i capitalistes.

En aquest temps de crisi capitalista profunda, de desesperança per a milions d’aturats, de manca de perspectives per al jovent, es necessita una altra esquerra. Un esquerra que posi per davant els interessos de la població treballadora, encara que això signifiqui enfrontar-se als banquers i capitalistes.

Una esquerra que faci pagar als més rics les conseqüències de la crisi; que faci del que és públic una prioritat sobre els interessos privats; que defensi els drets nacionals de la mateixa manera com s’han de defensar els drets socials, és a dir, una esquerra que tingui com objectiu canviar el sistema capitalista per un sistema en què la solidaritat i la satisfacció de la majoria passi per davant del benefici d’uns pocs. “Som el 99%; ells són només l’1%”.

Construir aquesta nova esquerra necessita de moltes voluntats, moltes d’elles estan entre la militància i els votants socialistes. Necessitem sumar forces per lluitar contra les polítiques del PP. Des d’EUiA, Izquierda Unida, Amaiur... cal crear lligams que ens permetin defensar-nos junts. D’aquestes experiències podrà sorgir la nova esquerra que la classe treballadora necessita per enfrontar-se a la crisi capitalista.
 

comparteix: