L'hegemonia de la dreta

Rajoy segella el nou període de cohabitació entre el PP i CiU amb el lideratge del govern de l'estat ara PP.

L’objectiu es capejar el temporal de la crisi, liquidant el màxim de drets socials i democràtics, per procurar que el cost de la crisi recaigui tant com sigui possible en la majoria de la població treballadora i minimitzi els costos de les minories dominants.

Una solució a cavall dels retalls d’austeritat.

El fet que les polítiques establertes, dictades per la UE de Merkel i Sarkozi, no serveixin per superar o alleugerir la crisi no hi fa res.
PP i CiU aprofiten que la ciutadania està aterrida, desorientada, mentre ha acceptat que s’han de fer tots els sacrificis que calgui per resoldre la crisi. No hi ha la consciència col•lectiva de que se poden trobar altres maneres burgeses d’enfrontar-se a la crisi, i altres maneres treballadores com expressen les propostes sindicals o apunten les reivindicacions del 15 M.

Com és que la dreta es tant hegemònica en el terreny de les idees i les concepcions polítiques bàsiques?

En primer lloc perquè te el poder econòmic, el de la confecció de la moral i el de la transmissió de les concepcions i perspectives ideològiques.
La crisi procedeix del sistema econòmic i social de les dretes, capitalista, però aconsegueixen que tothom, o bé, la immensa majoria de la gent treballadora, consideri que la cosa va així perquè no pot anar d’altre manera i, vulguis o no, qui hi entén i qui hi pot fer quelcom per resoldre’l son els caps de les empreses i del diners.

Aquestes concepcions senzilles i elementals, de la gent companya de treball i veïna, queden reforçades per l’esmicolament de qui es presenta com esquerres.

El referent polític d’esquerres més assumit és el PSC (PSOE, 7 milions de votats en el seu esvoranc electoral). Quines polítiques, quina gestió política ha fet des del govern? Tant l’estatal i l’autonòmic?

Aquesta referència política s’ha desacreditat a fons.

Aleshores com és que no sorgeix un altre referent polític? Com del sindicalisme, el 15M, la mobilització per la llibertat nacional, l’ecologisme, no s’arriba a aconseguir credibilitat per impulsar una nova referència possible alternativa?

En part per la situació conservadora en que es mou, o més aviat està paralitzada, la massa treballadora, la que treballa i la que està a l’atur. Per altre part perquè els referents existents s’aixopluguen massa en l’hegemonia PSC o PSOE, queden identificats com electoralistes i institucionalistes, a més quan tenen una mica de poder i govern segueixen en les línies fonamentals les polítiques nefandes “dels altres”.

Per l’#EUiA6a ens toca fer front a aquest plantejament. Un nou moviment que begui del treball i de la terra, crític en les experiències desacreditadores, positiu en les aliances per la coherència en les necessitats socials, sindicals, de les dones, immigració, jovent, i de llibertat democràtica nacional.

Francesc Matas Salla

comparteix: