Amb CiU i PNV no hi haurà llibertat nacional

En els debats amb Bildu, a més de les intervencions dels diferents partits d’esquerres catalanes al voltant de com teixir aliances contra les polítiques neoliberals de retallades dels drets socials, hi ha haver-hi moltes preguntes de les de persones que van seguir-los en directe.

Una de les més repetides va ser les diferències entre el que va ser el Pacte de Lizarra i Zutik Euskal Herria, el document en el que l’esquerra abertzale decideix un canvi d’estratègia “per assolir fins polítics, només amb mètodes polítics”. Els representants de Bildu van explicar que el balanç del Pacte de Lizarra va ser negatiu doncs en ell l’esquerra abertzale es va supeditar a la burgesia basca (el PNV) i a la seva estratègia “que és autonomista”. El Pla Ibarretxe va acabar en un fiasco i el PNV mai va voler enfrontar-se “més enllà de les declaracions” a l’Estat Espanyol perquè sempre han prioritzat els lligams econòmics i alhora secundaven la repressió contra nosaltres.

Ara estem debatem sobre l’èxit de Bildu, però fa un any ens hagués semblat quasi impossible. El canvi estratègic va començar molt abans i va sortir del balanç de Lizarra. “Som d’esquerres i és des de l’esquerra que cal articular un projecte de construcció nacional i social per Euskalherria, confrontat al model social de la dreta autonomista del PNV”.

D’aquesta reflexió, molt debatuda i molt majoritària, neix Zutik Euskaherria! i això implicava cercar aliances amb altres forces d’esquerres no necessàriament independentistes com Alternativa, però sí que entenen que el dret a decidir ha d’estar en el centre de la lluita per la democràcia, la llibertat i una Euskadi socialment justa.

“Per fer-ho era necessari traslladar a la realitat política el que era un necessitat: el cessament unilateral de la violència”. Això va fer que la iniciativa política passés de l’Estat, còmodament instal•lat en la repressió, a l’esquerra abertzale.

Per nosaltres, apuntaven, està clar que amb aquesta nova estratègia l’Estat, el PP i el PSOE estan més preocupats –per l’enorme recolzament popular, com es va veure a la manifestació del 7 de gener- que abans, però també el PNV que veu com li estem disputant, des de posicions d’esquerra, l’hegemonia nacional.

Una altra pregunta recurrent va ser sobre la il•legalització de Sortu... a més de totes les consideracions sobre la llei de partits, els representants de Bildu van explicar que la il•legalització ha tingut també coses positives com el fet que “al haver-se de presentar llistes amb gent “impol•luta” ha significat una gran renovació de quadres dins l’esquerra abertzale i l’activació política de més de 3.000 persones que “mai abans s’havien plantejat dedicar a això una part de la seva vida”.

Finalment moltes persones van preguntar sobre la relació Sortu, Bildu, Amaiur... i si era una coalició electoral o anava més enllà. Van expressar que Bildu era una aliança estratègica, de llarg abast amb EA, Alternativa i altres organitzacions i grups que s’estan plantejant un treball conjunt per una Euskadi lliure i socialista, com és el cas d’Erabaki (gent que formava part s’Esker Batua). Van deixar clar que Sortu, quan es legalitzi, formarà part de Bildu.

En relació a Amaiur sí que entenen que correspon més a una coalició electoral, en aquest cas amb Aralar... però que “ara mateix a Euskadi, tot i tothom s’està movent i posicionant... des del PP a el PSE, “partit amb el que hem arribat a acords a la Diputació de Guipúscoa, on governem en minoria, sobre les ordenances fiscals”. Per exemple ahir en un poble de Biscaia, Bildu, el PSE i PNV van exigir la llibertat d’un pres –que desprès de passar 20 anys a presó- va ser detingut de nou per aplicar-li la “doctrina Parot” i que es passi 10 anys més”

comparteix: