Garzón, l'ex-jutge

Corria l’any 1992, Barcelona estava a punt d’encetar les Olimpíades, José Luis Corcuera era ministre d’interior, Luis Roldan el director de la Guàrdia Civil i Baltasar Garzón jutge instructor. Al juny d’aquell any va encetar-se la anomenada “operació Garzón”, feia poc s’havia aprovat la Llei antiterrorista, anomenada “Llei Corcuera” que permetia a la policia tirar la porta d’una puntada de peu sense ordre judicial. Al corrupte Roldan no li va faltar temps per aplicar-la. Una cinquantena de persones van ser acusades de col•laboració amb Terra Lliure, detingudes, empresonades i torturades. Una barbaritat que es recorda com “l’operació Garzón”. En aquella ocasió ni el jutge i la policia van ser jutjats per violar els Drets Humans. Tampoc sembla que s’hagin penedit d’aquells actes ja que mai han demanat perdó en públic.

Però bes per on Garzón s’enfilaria a la palestra de la fama internacional per la causa contra Pinochet i les dictadures de Xile i Argentina, per haver mort i torturat a ciutadans espanyols. Aplicant la lògica aristotèlica els ciutadans catalans no són espanyols.

Pujat al pòdium de la fama, Garzón s’atreveix a atacar al PP amb el cas Gürtel que investigava la xarxa de corrupció vinculada a la direcció nacional del PP en l’època d’Aznar. Paral•lelament també va atrevir-se a desterrar els crims del franquisme en el judici de la Memòria Històrica i ni una cosa ni l’altre es podia permetre des del punt de vista de la dreta més casposa. Era complicat evitar el judici de la Memòria Històrica però hi havia una via alternativa que eliminava dos ocells d’un tret. Garzón va ser acusat i condemnat per prevaricació pel Tribunal Suprem, els magistrats Joaquín Giménez García, Andrés Martínez Arrieta, Miguel Colmenero Menéndez de Luarca, Francisco Monterde Ferrer, Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre, Luciano Varela Castro i Manuel Marchena Gómez van fallar per unanimitat apartant-lo definitivament de la carrer judicial.

No es sap si els magistrats van actuar per pressions externes o ho van fer per iniciativa pròpia, però el que ningú dubta, tret dels ultradretans del PP, és que es tracta d’una sentència injusta orientada a salvaguardar als assassins de la dictadura franquista i la corrupció del Partit Popular.
Tota la premsa internacional s’ha fet ressò d’aquesta sentència i la criticada durament. L’associació per la Recuperació de la Memòria Històrica organitza un reguitzell d’actes en defensa de l’exjutge Garzón que han estan secundats per sindicats, institucions ciutadanes i alguns partits, actes que no agraden res al Tribunal Suprem.

Vaig quedar sorprès quan un membre de la CUP va dir en la gira de Bildu que ells no perdonaven a Garzón la seva actuació al 92 i que ara no li donarien cap mena de suport. Crec que s’equivoquen. No és la defensa de la persona, és a través de la persona que s’evidencia que la Llei a Espanya està molt lluny de la justícia, es condemna quan es persegueix el feixisme i la corrupció, però hi ha immunitat quan es persegueixen i es torturen als ciutadans que lluiten per la llibertat. La veu “Visca Garzón!” s’ha d’entendre com una metonímia per abreujar el dir “Volem Justícia, volem recuperar la memòria històrica, volem que es condemni la corrupció del PP....” el que seria massa llarg per escriure en una pancarta.

Barcelona 14 de febrer del 2012

Ramoncr

comparteix: