25 anys d'Iniciativa

Vint-i-cinc anys d'ençà la formació d'Iniciativa per Catalunya (i). Promoguda pel PSUC amb el PCC i l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra, amb la participació de persones no adscrites a aquests partits. Iniciativa va reflectir el procés de Convocatoria por Andalucía que desembocà en la configuració d'Izquierda Unida a l'estat.

Enguany la i d'Iniciativa s'ha rejovenit en la direcció, ha aconseguit uns bons vots amb EUiA i IU, en canvi està esgotada i desgastada en la seva base social i activista de característica poc jove.

La i s'ajunta amb l' e d'EUiA, a més de la IU a l'estat. Ha estat imprescindible per aconseguir un resultat digne. Un trampolí representatiu que permet esbossar noves perspectives i reptes positius, engrescadors pels nous temps difícils de crisi.

Les esquerres que fan dels seus colors un element identitari pervers, com a dards enverinats, tenim un repte vital. Ni més ni menys que entroncar i formar part del nou temps social, sindical, polític i ciutadà, que pugna per emergir malgrat la crisi, el PP i CiU, o millor dir per fer front a la crisi i al poder econòmic i polític forjant una alternativa des de l'arrel social.

La i i l' e, el verd i el roig, el socialisme, el comunisme, l'ecologisme, han de canviar profundament per superar l'autisme que els aïlla de la realitat social punyent, desafecta de la política a l'ús. La gent treballadora i el jovent miren en total desconfiança i resten exclosos de les institucions polítiques, patronals i governamentals, no accepten les incoherències polítiques d'unes esquerres que quan proven l'elixir institucional es beuen l'enteniment; les persones electes s'obliden dels seus orígens, fins el punt que quan palpen unes engrunes de poder es posen a fer conciliacions, concessions i pactes de país i nacionals per un be general, que a la fi resulta el dels que manen en els mercats.

Les experiències gestores governamentals de les esquerres estan trufades d'obediència deguda, d'acataments, d'evitar la mobilització popular i sotmetre's a les catifes, a educades negociacions de despatx i reglaments amb la dreta hegemònica nacional catalana i estatal espanyola. En el cos social es provoca rebuig, manca de credibilitat, desencís i feblesa.

Una esquerra amb perspectiva de futur necessita una forta dosi crítica per digerir i transmutar-se en funció de les tres grans mobilitzacions d'impacte cabdal d'aquests anys.

La mobilització i vaga general del 19 de setembre de 2009 per drets laborals, la immensa manifestació del 10 de juliol de 2010 pel Som una nació i Nosaltres decidim, i la magnífica indignació de rebel•lia assembleària, jove i ciutadana del 15 M de 2011 per la regeneració democràtica participativa real. Cal obrir els ulls i posar-s'hi de ple.

La coalició ICV-EUiA, la i més l' e, ha periclitat en sentit històric polític. La coalició ha aconseguit uns vots molt positius al temps que s'ha quedat obsoleta. La coalició tècnica d'Iniciativa i la coalició política non nata d'EUiA ha de donar pas a una altre opció política i electoral, tant per sostenir el suport aconseguit, com per no esclatar per la desigualtat substancial que amplifica les contradiccions i els greuges, com per encetar una realitat adient a les necessitats actuals.

Per avançar, ICV i EUiA, s'han d'expurgar amb esperit constructiu i crític, amb les lliçons sobre el reformisme policíac a Interior, que les van posar als peus de les porres dels Mossos d'Esquadra de Delorts; s'ha de fer l'exercici crític amb una gestió governamental incoherent, llastrada per l'hegemonia política socialdretana del PSC; cal redimir l'esquerra d'haver encetat la seqüència de retallades parlamentàries (5 % a l'Administració pública); també s'ha de situar en vena crítica l'autocensura al dret a l'autodeterminació a l'Estatut, amb la incapacitat des del govern per aprofitar els mecanismes del poder polític si més no per fomentar consciència social i mobilització ciutadana popular.

Aquests pecats originals s'han de superar empeltant les soques i les arrels del moviment d'esquerres de com viu la població treballadora la representació i la gestió de les esquerres.

El programa d'acció política i mobilització social ciutadana, sinó som cecs, ens ve donat: a) Defensa necessitats, drets, serveis socials i laborals i públics, enfront de la crisi, de les polítiques de retallades i de contrareforma involutiva general; b) Som una Nació, Nosaltres decidim, dret a l'autodeterminació amb Consulta ciutadania vinculant per la llibertat de Catalunya; d) Regeneració democràtica participativa, amb la incorporació de la denúncia de la gent jove contra els privilegis dels partits polítics institucionals, adaptats i mansois amb el poder polític i econòmic.

Ens cal superar la confusió de la sopa de sigles; de les esquerres i les dretes. Diversitat en la unitat. Hem d'obrir una perspectiva de confluència amb el sindicalisme actiu, el nacionalisme d'esquerres autodeterminacionista, i la indignació rebel juvenil quinzemaigista.

La 6a Assemblea #EUiA6a enceta un innovador procés obert, participatiu, transparent i interactiu. És una bona base per a construir col•lectivitat, equips compartits, paritaris i col•legiats, des de la base del diàleg i el consens. És un repte important per fer camí amb un procés constituent de nova esquerra catalana, unitària i diversa.

Francesc Matas Salla

comparteix: