No a un govern d'unitat nacional!

Referèndum sobre el pla d'ajustament JA¡
No a un govern d'unitat nacional!

Els resultats del rescat del sector financer espanyol, pel que tant havia pressionat a la UE, segons va confessar Rajoy, salten a la vista: prima de risc de 580 punts, taxa d'interès del bo a deu anys per sobre del 7%.

Un cop més, a costa de tots els contribuents, es demostra la manca de sentit econòmic de les polítiques d'ajust neoliberal del Govern del PP i de la Troica europea. La recessió es fa més profunda a causa de les mateixes polítiques que pretenien alleujar-la. L'atur augmenta, per sobre de la increïble xifra del 24%, el 50% dels joves estan aturats, la pobresa afecta a1 de cada 4 nens ...

En sis mesos, el Govern Rajoy ha erosionat completament la seva majoria parlamentària. Els tres pilars dels seus "reformes" s'han trencat ja: la contrareforma laboral ha produït 400.000 aturats més, la contrareforma fiscal està enfonsant l'educació, la sanitat i les autonomies, la contrareforma financera ha trencat a més del 50% de la banca i tallat el crèdit a famílies i empreses. Les enquestes d'opinió expressen un rebuig del president del govern del 75%, amb una caiguda en la intenció de vot del 9%.

No està molt millor el líder de l '"oposició responsable", Rubalcaba, perquè els ciutadans no poden oblidar que va ser el Govern Zapatero, del qual era ministre, el que va iniciar la teràpia de xoc neoliberal al maig del 2010 que ens ha conduït a la vora de l'abisme. El seu rebuig és del 85% i el PSOE recupera menys d'1 punt en la seva intenció de vot, després de la derrota electoral més important de la seva història.

En les properes setmanes o mesos -l'acceleració de la crisi depèn estrictament que el BCE guanyi temps injectant liquiditat o comprant bons de deute en els mercats secundaris- Espanya haurà de demanar als seus socis de la UE un segon rescat, no ja només per al sector bancari, sinó per al conjunt de l'economia. Hem entrat per la tenebrosa camí que han recorregut ja Grècia, Irlanda i Portugal de la "devaluació interna" sense fi.
En el terreny polític, ja hem vist després de les eleccions de maig i juny a Grècia, a on condueix aquesta "via grega": a "un govern de salvació nacional", en què els partits del rescat neoliberal s'abracin, com boxadors sonats , per seguir de peu en el ring, mentre Merkel, el BCE i l'FMI van imposant el ritme de l'ajust a cop de campana.

Rajoy està perdent fins a la confiança de sectors de l'oligarquia espanyola -que no li perdona la seva incompetència en el rescat bancari que ha enfonsat la solvència del conjunt del sector- i per l'oligarquia europea, que el considera un incapaç i un engalipador. El PP intentarà resistir-se, perquè l'únic actiu que li va quedant de la seva breu gestió és el monopoli del poder que li confereix una majoria absoluta que ja no representa la voluntat dels ciutadans. Ha estat Rubalcaba el que s'ha ofert, incapaç de fer res més que això que s'anomena una "oposició responsable", per negociar un govern de "unitat nacional per al rescat", a qui vol sumar a CiU i UPyD.

La disjuntiva comença a ser òbvia, no només a Espanya sinó a la resta d'Europa, com hem vist a Grècia: d'una banda, la concentració dels que volen sagnar fins al final als treballadors i els pobles d'Europa amb un ajust que alimenta als especuladors i els rendistes, de l'altra, els que resisteixen i plantegen una sortida a la crisi que mantingui els serveis socials i els salaris de la majoria de la població. És a dir, entre els "governs d'unitat nacional" de les elits neoliberals i les Syrizas democràtiques de la immensa majoria.

Els fets demostren tossuts que no hi ha solucions per la crisi mentre es mantinguin les polítiques d'ajust neoliberals. Per això, la crisi serà tan llarga que fa tard l'esquerra a construir un bloc social alternatiu al neoliberalisme, en cada un dels estats membres i en el conjunt de la UE.
Mentrestant, els qui defensen les polítiques d'ajust intentaran anar reconstruint el seu bloc social i polític, a mesura que es vagi erosionant, amb els sectors de l'esquerra que dubten de si mateixos i són presoners de la tàctica del "mal menor", de seguir acceptant sacrificis per a res, atemorits pels xantatges i amenaces que hem vist en la campanya electoral grega.

Enfront de la decisió "des de dalt", sense legitimitat democràtica alguna, que pretén constituir un "govern de salvació nacional" per al rescat, hem de recollir la proposta de CCOO i UGT d'un referèndum perquè decideixin els ciutadans sobre la política d'ajust. El poble té el dret a decidir sobre els qui paguen i els qui pateixen el rescat.

Perquè la crisi es farà encara més dura en els pròxims mesos, la tensió social i els debats es crisparan. Ho veiem en la vaga dels miners, en altres vagues i mobilitzacions obreres i en la contínua lluita contra les retallades i la reforma laboral. És important que tots els militants de l'esquerra, siguin on siguin, defensin clarament la perspectiva unitària de construir una resposta als plans d'ajust. Que enfront dels que proposen un "govern de salvació del neoliberalisme", defensem tots un referèndum democràtic, una gran Syriza unitària i un govern de les esquerres que apliqui polítiques d'esquerres.

Partit Obrer Revolucionari (Quarta Internacional)
20 juny 2012
 

comparteix: