La situació de la immigració

La Associació de Treballadors Pakistanesos.

Entrevistem a Jawed Ylias Qureshi. President de L’Associació de Treballadors Pakistanesos

Mentre gravem l'entrevista al local de l'ATP, en Jawed atén el telèfon, saluda les visites i, amablement, els diu que esperin. És el president de l'associació, una de les poques laiques al servei del treballador hindús i pakistanesos que hi ha a Barcelona. Està situada al centre del barri més popular de la Barcelona postmoderna: el Raval.

Anteriorment en dèiem el Barri Xino, i encara perviuen els elements de la seva antiga personalitat. Va ser el cor de la Barcelona popular de la postguerra. Aquí es van refugiar els i les derrotades de la revolució del 36; aquí van trobar refugi els maquis, van conspirar els anarquistes i va ser escenari habitual de les novel•les d’en Vázquez Montalbán.

Ara els derrotats que es passegen pel carrer Robadors provenen de la guerra de la globalització. Són treballadors immigrants a la recerca d'un suport per a la seva família, joves a la recerca del futur, les víctimes de les màfies econòmiques, el jovent indignat i els conspiradors fonamentalistes . En Jawed, cada dia, es troba amb ells, aixeca la porta metàl•lica del local i comença la seva jornada de treball en l'associació.

Hi ha molts pakistanesos a Espanya, de què viuen?

Exactament 58.000. A Catalunya hi viuen 40.000, majoritàriament a l'àrea metropolitana de Barcelona i la resta per tot Espanya. Abans de la crisi el 40% dels pakistanesos treballaven en la construcció, ara, només el 15% segueixen treballant. Segons els meus càlculs, uns 8.000 han abandonat Espanya. Ara treballen il•legalment a França, Àustria i altres països de la Comunitat Europea, però per mantenir aquí la seva residència, paguen durant quatre mesos la quota d'alta de la Seguretat Social.

I el 60% restant?

A tot Catalunya hi ha unes 4.000 botigues regentades per pakistanesos; principalment d'alimentació, carnisseria, perruqueria i petit comerç. Cada negoci ocupa com a mínim a tres persones, a més els amos. La gent que treballa en aquestes botigues no té papers i cobra molt poc, uns 400 € al mes, 14 hores al dia, 7 dies a la setmana i ni un dia de festa a l'any.
Vaja! El somni de la CEOE fet realitat.

Si clar. Ells sempre parlen malament del seu amo, però la seva aspiració és tenir el seu propi negoci. Com és això?

Perquè entenguis aquest comportament, has de saber que al Pakistan un obrer que treballa 8 hores al dia cobra un jornal de 2,5€. Un kg de carn de xai costa 3,5€, la de vaca 2,8€, el pollastre 2€. El bitllet d'avió per venir a Espanya costa 12.000€. Et pots creure que amb aquestes condicions econòmiques un obrer pakistanès pot acumular o endeutar-se per 12.000€? La majoria dels emigrants pakistanesos són membres de la burgesia, camperols mitjans i professionals de la gran ciutat, gent que odia treballar amb les mans, si no es tracta de la seva terra.
És a dir: mai han mostrat interès per organitzar-se en un sindicat.

La seva il•lusió és treballar un parell d'anys i després obrir un negoci. Consideren un insult parlar del sindicat, ja que creuen que els associes als més pobres, com els treballadors del seu país.

¿Des de l’ATP expliqueu els avantatges del sindicat pels treballadors?

Si perquè la nostra associació és secular. Parlem dels problemes reals dels treballadors i no de la religió. Ara hi ha immigrants que accepten la seva nova realitat social i es consideren treballadors. Els seus companys també són treballadors catalans i els han convençut i s’han afiliat.

Tens una idea aproximada de quina és l'afiliació sindical entre els treballadors pakistanesos?

Crec que a CCOO hi haurà uns 500 afiliats. N'hi ha un que és delegat sindical a la seva empresa. Conec alguns afiliats a UGT però no tinc idea del total.

Una nova situació social.

Quin és l'objectiu de l'ATP?

Convèncer als treballadors de la seva nova condició social. Parlar amb ells per fer-los-hi veure que és una il•lusió treballar provisionalment per esdevenir un capitalista o un botiguer. Explicar-los el què és la lluita de classes i intentar modificar el vell “xip” que duen al cap.

I les institucions religioses quin paper hi juguen? Ajuden econòmicament i socialment als treballadors?

A l'inrevés, els agafen els diners per sufragar el funcionament de les mesquites. Molts emigrants, per exemple, els paguen 30 euros mensuals per cobrir les tràmits legals del trasllat del cadàver en cas de mort pròpia o d'una família. Aquest negoci no és legal.

Si les ajudes que donen són tan escasses, a què es degut que tinguin tanta influència?

Per l'activitat religiosa. La gent va a les mesquites per celebrar les festes: la festivitat de Mahoma, el 14 d'agost -festa nacional-. La gent hi va per mantenir els seus llaços identitaris, es volen reconèixer com a musulmans.

La immigrant pakistanesa s'ha incorporat al món del treball?

En general la dona no ha emigrat per treballar, sinó per acompanyar al seu marit. Aquí segueixen amb els mateixos papers i els mateixos hàbits que al Pakistan.

Web de l'Associació de Treballadors Paquistanesos:  www.atpcat.org